El
conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que
caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles
XVII i XVIII, reben el nom d'Antic Règim.
Predominava
l'agricultura de subsistència, amb tècniques molt endarrerides. La
producció era destinada principalment a l'autoconsum, i això
limitava molt l'activitat comercial. Igualment, la manca d'excedents
i la misèria generalitzada de gran part de la població no
estimulava gaire la producció artesanal.
El
domini de la terra era clau. Els grans propietaris, la noblesa, la
Corona i el clergat, esdevenien molt poderosos.
La
principal característica social era la desigualtat. La societat era
estamental. Els grups dominants, noblesa i clergat, tenien tota mena
de privilegis, en clara oposició a la penosa realitat de la major
part de la població.
El
creixement demogràfic era molt lent, sovintejant les grans
mortaldats.
El monarca ostentava un poder absolut, indiscutible, car es considerava d'origen diví. Únicament en alguns països es qüestionà aquesta situació amb el sorgiment del parlamentarisme.
Les crítiques arribaren inicialment dels privilegiats i, posteriorment de la burgesia.
La
Il·lustració posà les bases del liberalisme econòmic i polític,
que acabaren amb l'Antic Règim.
Al
segle XVIII, la doble Revolució, Industrial i Francesa, significà
profundes transformacions, que acabaren amb l'Antic Règim i van fer
sorgir el Món Contemporani.
Diversos
factors es van unir per fer possible la Revolució Industrial
Anglesa: Augment de la població, millores tècniques, innovacions en
el transport...
Primer
el tèxtil i després la siderúrgia possibilitaren un brutal augment
de la producció industrial, amb contínues innovacions.
La
indústria demandava moltíssima energia, proporcionada pel carbó.
La
Revolució Industrial neix a Gran Bretanya. Ràpidament però es va
estendre per Europa primer, i pels EUA i Japó després.
Els
canvis comportaren una nova teoria sobre el funcionament de
l'economia. Així sorgí el liberalisme econòmic.
Igualment,
sorgí una nova societat, urbana i industrial. Es tractava d'una
societat de classes, amb una classe burgesa que tenia el poder
econòmic i un proletariat que vivia en unes condicions duríssimes.
Les Revolucions Liberals significaren la fi política del sistema de l'Antic Règim, i el pas previ als actuals sistemes democràtics.
El canvi no va resultar senzill.
La Restauració significà l'intent dels antics privilegiats de tornar a l'anterior situació.
El seu fracàs significà la fi definitiva d'un Antic Règim que tenia les seves arrels en l'època medieval.
Al mateix temps, el liberalisme, que defensa la llibertat individual, originà el nacionalisme, que defensa la llibertat del col·lectiu, de la nació.
No només canvià l'economia, la política i la societat europea. També ho van fer les seves fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada